La melatonina  controla funcions endocrines, neuronals i immunològiques. És coneguda principalment per la seva relació amb el control del son i del ritme circadià. Les seves accions, però, van més enllà degut als seus efectes antioxidants, immunoestimulants i farmacològics.

Tal com vàrem veure aquí la síntesi de melatonina es fa principalment en l’hipotàlem per mantenir el ritme circadià. La seva síntesi depèn de l’absència de llum: quan la llum solar va dessapareixent, la melatonina es comença a segregar.

Tot i així, es dóna síntesi en qualssevol cèl·lula ja que es fabrica també en els mitocondris. Aquest són els centres productors d’energia cel·lular. Aquesta síntesi és continua i no alterada pels ritmes circadians. És  utilitzada directament pel teixit que la sintetitza, concentrant-se a nivell mitocondrial i nuclear. Trobem receptors per la melatonina en tots els teixits.

La seva síntesi segueix la mateixa via que la síntesis del neurotransmissor serotonina a partir del triptòfan. A partir de la serotonina, l’enzim NAT (n-acetiltransferasa) forma n-acetilserotonina que es transformarà en melatonina per acció d’un altre enzim. La NAT és la limitant en la síntesi de melatonina. Els factors que redueixin l’activitat de la NAT dificultaran la síntesi de melatonina. Aquí és on juga un paper important la llum ja que aquesta (principalment la freqüència del color blau) la inhibeix. L’ús de betabloquejants (medicaments per reduir el ritme cardíac) també la inhibeixen.

Malgrat que es diu que les vitamines del complexe B no es poden prendre de nit (no sé qui s’ho ha inventat), la B6 és indispensable per l’acció de la NAT. De fet molts suplements per dormir la contenen per assegurar-nos l’activació de la NAT. També intervenen la disponibilitat de folat i de triptòfan.

Podem suposar que l’administració externa de melatonina suprimirà la producció interna com passa amb d’altres hormones. S’ha comprobat que això no passa.

Anem a veure algunes de les seves accions i utilitats:

DESCANS NOCTURN

La melatonina no altera el temps total del son ni actua com hipnòtic. Vindria a regular el cicle vigília-son, on la seva producció bloqueja els mecanismes que provoquen vigília.

Per contra, l’ús de melatonina exògena actuaria disminuint el temps de latència de son i millorant la qualitat del mateix. Tot i que també es redueix el temps total de son, la sensació subjectiva és d’un millor descans ja que es redueixen la durada i nombre de desvetllaments nocturns.

En aquest context pot ser útil per millorar el descans nocturn en pacients afectats de dermatitis atòpica (estudi). Millora amb una alta tolerabilitat l’insomni idiopàtic (causa desconeguda) en nens  (estudi).

Les dosis recomanades per millorar el son van de 0.5 a 5 mg, no trobant-se més efectivitat per sobre d’aquesta dosi.

ANTIOXIDANT

És un bon antioxidant ja que ajuda a augmentar l’expressió dels altres sistemes antioxidants endògens. A més, els seus metabòlits també tenen propietats antioxidants.

Durant la síntesi  d’ATP (molècula que dóna energia) en els mitocondris, es genera gran quantitat de radicals lliures. La melatonina hi fa d’antioxidant potent al inhibir-los directament i en  augmentar els nivells de la principal molècula antioxidant, el glutatió. Al mateix temps augmenta l’expressió de l’enzim glutatió peroxidasa.

En aquest estudi s’ha vist que incrementa la producció d’ATP (molècula de la que obtenim energia) quan els mitocondris es sotmeten a estrès oxidatiu. Ho aconsegueix millorant el transport electrònic (necessari per sintetitzar ATP) i reduint el dany oxidatiu. També realitza una funció antiinflamatòria mitocondrial al controlar els nivells del gas ON (òxid nítric) necessari pel seu funcionament normal.

Aquesta capacitat antioxidant fa la melatonina útil en malalties produides per estrès oxidatiu com el càncer, les neurodegeneratives, les malalties cardiovasculars, o l’artritis reumatoide entre d’altres.

En una malaltia greu com l’escleròsi múltiple, la melatonina presenta una acció antioxidant que pot implicar un menor dany destructor de la mielina. Al mateix temps millora el son en els pacients (estudi).

La melatonina augmenta la glutatió peroxidasa cerebral, que és l’enzim antioxidant més important a aquest nivell. D’aquí que sigui protector en malalties neurodegeneratives (estudi).

ANTITUMORAL

Diferents estdis han trobat relació entre un increment de la incidència d’alguns cancers i el treball nocturn o per torns. Això es relaciona amb l’alteració del ritme circadià i dels nivells de melatonina. Els mecanismes antitumorals de la melatonina inclourien, entre d’altres:

  • Inhibició de la proliferació cel·lular.
  • inducció de l’apoptosi.
  • Inhibició de les telomerases. Són enzims que permeten més divisions de l’ADN.
  • Inhibició de l’angiogènesi: de forma que es dificulta l’arribada de nutrients al tumor.
  • Interferència amb el receptor d’estrògens, de forma que redueix la seva síntesi. Fent-la útil en càncer de mama.

Diferents estudis han reportant increment en l’esperança de vida. També menors efectes secundaris degut al tractament, quan s’associava la ingesta de melatonina a aquest.

Endemés d’aquest efectes, l’acció directa sobre els seus receptors MT1 disminueix el tamany de cèl·lules de càncer de mama i de pròstata. Sobre el càncer de pròstata, els estudis epidemiològics indiquen que els varons secs, i els que viuen a l’artic (on hi ha poques hores de sol), tenen menor incidència d’ell.

Les dosis usades en aquest cas son de 20mg de melatonina per la nit.

EFECTE FARMACOLÒGIC

L’ús de melatonina ens permet tractar diferents condicions patològiques, bé per acció directe amb els seus receptors, bé degut als efectes  descrits anteriorment.

La seva complementació podria ser útil en fibromialgia per l’efecte antioxidant i l’augment en la síntesis d’ATP.

En el Parkinson hi ha disminució del complexe I mitocondrial (de la cadena de formació d’ATP). Això implica increment de radicals lliures que destrueixen la neurona i activen el sistema immunitari, contribuint a eliminar més neurones. La melatonina redueix aquest procés pel seu efecte antioxidant.

En dones postmenopàusiques depressives l’us de melatonina nocturna afegida a la fluoxetina diurna provocava millores en el IMC corporal comparat amb fluoxetina sola (estudi). Això significa un millor control sobre la ingesta d’aliments.

SEGURETAT

Malgrat la seva ingesta es segura i amb pocs efectes secundaris, no es recomana el seu ús durant l’embaraç o la lactància. En un estudi es va demostrar que la seva ingesta just després de sopar, i en persones amb una variant genètica del receptor 1b de la melatonina, que afecta al 50% de la gent, augmenta el risc a patir diabetes tipus II. Per tant, cal deixar un temps prudencial de dues hores entre el sopar i la seva ingesta.

Paradògicament, tenir nivells reduits de melatonina nocturns, també incrementen el risc a patir diabetis tipus II.

La informació continguda en el blog és a títol informatiu.

En cas de necessitat consultar amb un professional de la salut.

Altres post similars…

Recibe mis artículos en tu email!!!
Libre de spam.

Pin It on Pinterest

Share This

¿Quieres saber cómo mejorar tu salud?

Suscríbete y recibe mis

post en tu email !!

Rellena el siguiente formulario para suscribirte.

Podrás darte de baja cuando lo desees.

You have Successfully Subscribed!